11 d’abril de 2013

Cicle de conferències.



No us perdeu les xerrades sobre art de la Conxita Coll, professora de l'Escola D'art i Disseny de Sant Cugat i
dels Tallers Municipals d'Art  ENTRETALLERS.

Es fan en el Museu de Sant Cugat, l'entrade és lliure i l'aforament limitat.









 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 

Dimecres 8 de maig, a les 19 h
Nascut sota el signe de Saturn. Els pintors suïcides.
La vida i les obres dels pintors “maleïts”, els que han trencat o han viscut al marge de les normes socials del seu temps, els que han tingut la pintura com a únic motiu de la seva existència, els de les turbulències de l’ànima expressades en la seva obra i en la seva vida.
Dimecres 29 de maig, a les 19 h
Gerard Terborch i la pintura de gènere holandesa
A Holanda, en el segle XVII, la burgesia, fundada en el benestar com a mostra de posició social i com a classe dominant en el poder de les ciutats, converteix en objecte de l’art la part de la realitat que és propietat de l’individu, de la família: la casa.
Aquesta domesticitat que neix en aquesta Holanda protestant del Barroc, la trobem reflectida en pintors com Gerard Terborch, Pieter de Hoock, Vermeer de Delft... que en els seus quadres fan visible allò anímic d’aquella societat.
Divendres 7 de juny, a les 19 h
Monet, l’obsessió per la llum
Una obra de Claude Monet, “Impressió del sol ixent” va donar nom a un moviment, l’Impressionisme, que canvia radicalment la funció del quadre, la temàtica del relat i la concepció de l’artista.
La llum serà l’element que determinarà l’aparença, l’instant serà la fixació de la realitat, allò efímer es convertirà en inacabable.
Dimecres 19 de juny, a les 19 h
Toulouse Lautrec i el naixement de la bohèmia
Final de segle, París, el centre del món i Montmartre, de l’univers. Estudis, bars, tallers, balls… on els artistes discuteixen, s’exalten i viuen al marge d’una societat que ni els entén ni vol fer-ho.
Henri de Toulouse-Lautrec, el pintor de la tendresa irònica, de la delicadesa punyent, de l’amorosa caricatura dóna vida a uns personatges cruament reals que viuen, com ell, a cor obert. I els pinta a ells perquè, com va dir : “Per què no posar a una berruga un pèl, si així la fem més bella?”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dóna'ns una mica de temps i el publiquem!